La biografia autoritzada
per Guillem Biombo
_______________________________________________________________
No exagero. És pura llegenda
Ni tant sols existeix la paraula o concepte
Fill de personatges (i posteriorment pare de persones encara més personatges també). Nascut a Vic l’any 1972, com bé diu no només la llegenda sinó també el seu llibre de família. Ciutat, que gràcies a gent com el Sebastià, fou posterior i popularment coneguda com la Manchester català. Ja posteriorment a aquell càlid 1972 va iniciar la practica del rasgueix de la guitarra i va extreure del seu interior, del seu dedins, desenes i desenes de temes musicals, essent aquest el seu únic passatemps mentre justificava les hores passades a l’habitació dient haver après la lliçó de ciències naturals i socials.
Anys després destacà com a primer de la seva generació a l’Institut del Teatre. Interpretà rols com el de figurant i marxant. Aconseguint amb aquest últim paper saber aprofitar tota la tècnica interpretativa per la venta d’enciclopèdies i diccionaris a domicili, tasca que diu
textualment «Maig vai ser un bon triba, d’agraït escau la realça dels volums 2 i 5». Estudiosos afirmen que, amb aquestes paraules en clau, ell ens feia referència a un constant escaqueig de la feina laboral amagant-se per alguns lavabos públics de la ciutat per grafitejar-hi pensaments en prosa i també en vers.
Actualment, aquest jove heroi es dedica a impartir cursos que ell mateix inventa. Partint de la fusió de tot el seu bagatge poètic, interpretatiu i musical, ens delecta (amb un preu de 450€ que inclou l’estada d’un cap de setmana) amb un seguit de classes magistrals impartides a alumnes que provenen d’arreu del territori. Molts assisteixen a la seva masia ubicada a Roda de esTer per captar presencialment el desbordament energètic que emana del missatge i figura de Puntí.
Cal destacar, d’entre totes les seves experiències vitals, alguns dels fets més íntims i personals.
Per començar és important saber que gran part del seu bagatge l’extreu de viatges i lectures. Sobre Puntí pel món sabem que es va moure per una àrea geogràfica molt reduïda. Probablement les seves úniques vivències fora de territori català són pel País Basc. Durant la setmana de festes de Bilbao hi ha constància d’un concert mític a la Txosna Algarra, així com alguns mesos després va deixar tal petjada a Sant Sebastià que encara ara els més històrics el recorden cantant i grafitejant durant inacabables nits de juerga pel Casco Viejo acompanyat per els més nocturns del barri. En tot cas l’engròs del pastís fou (i és) per terres catalanes, però no tinc autorització per descriure-ho amb la precisió necessària.
Gran subratllador de llibres de poesia i lector empedernit. Sempre recordarem allò que digué sobre aquesta passió: «Quan aprenia a llegir no m’imaginava que el descontext general conseqüència d’aprendre lletres per separat desembocaria amb poder llegir del tirón i sense parpatllejar totes les obres magnes».
Un dia sense saber-ho el mateix Sebastià estava essent llegenda per altres indrets. El fet començaria quan un parell d’amants de la música recuperaren un grapat de cintes en k-7 i dos VHS perdudes per les golfes d’altri. Aquest material inèdit, que contenia les primeres gravacions que el Sebastià gravava per escaquejar-se dels estudis, es va estendre (o extendre, ara no sé si va amb ‘s’ o ‘x’) com la pólvora tot aprofitant l’amplada de banda i la fibra òptica que permet Internet. Les gravacions a més a més de contenir disbauxes varies, experiments sonors i imitacions telemàtiques, també ens apropaven al Sebastià intim, el de casa, el de sabatilles i barnús.
Val a dir, i ja per finalitzar aquesta primera biografia, que l’experiència en l’apropament a l’expansiu creador m’ha fet descobrir, a mi Guillem Biombo, l’abast del llegat en vida que ens fa el Sebastià Puntí. Primer de tot, el seu llibre de poemes ‘Carai l’amanida és meva’, que en el seu dia només vengué al voltant de set-centes copies, ara mateix és llibre d’obligada lectura als cursos de batxillerat. Segonament, tenim la banda tribut Sebastià Puntí Band que agafa alguns dels recuperats originals k-7 per desenvolupar tot l’imaginari melòdic i líric contingut de forma implícita en les seves cançons. I per últim, destacaria sobretot que el més important encara està per venir. Per tant, allò amb el que més ens ha d’inspirar, commoure i emocionar, és per mitjà de frases, poemes i cançons que encara estan per dir, escriure i compondre
