– L’origen del nom del grup…?

El nom del nostre grup és ‘Sebastià Puntí Band’. L’origen del nom es remunta a l’any 2009 quan a casa i, sense saber com, van començar a néixer unes cançons que van semblar agradar als amics i a alguns familiars; tot i que també hi havia qui pensava que calia aprofitar més bé el temps…. En tot cas semblava que naixia un projecte musical i va ser en aquell any que dins de la diversitat de possibles noms, alguns amb molta projecció, es va escollir a lo Manel o Antònia Font style un nom de persona. Va succeir que l’Adrià Puntí és un referent per nosaltres i com que no ens podíem dir ‘Adrià Puntí’ vam pensar que Sebastià era una bona alternativa. Després, investigant, segons sembla aquest Sebastià és un bon bohemi en la seva terra, algú com cal. Cal dir que la banda va estar pràcticament set anys en silenci fins que fa ja un temps, a finals de novembre del 2016, el projecte va tornar a arrancar.

– Qui sou a la formació?

El grup està format de base per tres components, baixista, guitarra rítmica, bateria. A vocal també fem la veu principal i els coros. Ens agrada poder crear amb més gent i per tant estem en contacte amb altres músics o intèrprets de forma més o menys habitual.

– Influencies?

Bé, ens agrada tot allò que es fa arreu del món. Escoltar diàriament Radio 3 ens ha obert la ment. Però més concretament ens sentim plenament satisfets escoltant música en la nostra llengua materna. Primer ens ressonava l’etiqueta ‘pop intranscendent en català’ i ara ens identifiquem més amb l’estil ‘post-punk intrínsec’. .. Ens agradaria que més grups també s’hi sentissin identificats, i així acabar muntant un festival o algun bon sarau, ja que sempre és maco sentir-se acompanyat. Responent concreta i àmpliament a la pregunta, cal dir que ens movem del grunge al pop, passant pel folk i la música lo-fi… Ens inspiren i volem tenir com a referents a grups com Esperit!, Regalim, Donallop, The Missing Leech, Pepe Sales, Vàlius, Retirada, Cala Vento, Paul Fuster, Quico Palomar, Biznaga i Joan Colomo.

– Discos?

Fins al dia d’avui hem publicat quatre maquetes a la plataforma Bandcamp. La forma de treballar ha estat gravar-ho tot de la forma més casolana possible, en general s’han utilitzat micros, guitarres, teclat midi i percussions, amb un ordinador i un programa que grava per pistes i que permet una certa producció. Cal agrair i som conscients de tenir la immensa sort que alguns amics hi han col·laborat. Alguns han fet les portades, d’altres han fet segones veus i fins i tot algú s’ho ha escoltat [riures].

– Parleu sobre el projecte….

Per a nosaltres aquest projecte creatiu ens aporta una escletxa per la qual albirem allò que hi ha allí a fora de la monotonia i rutina del dia a dia. Pensar que demà hi ha assaig o que ara en aquests moments podríem agafar els instruments i treure una cançó és quelcom que fa això una mica més digerible. Entenem per aquest «això» tot allò que encara falta per entendre o acceptar, és a dir ‘tots aquells llocs dels quals encara fugim’.

– Objectius?

No voldríem que semblés que tirem de tòpics. Ara podríem dir que el nostre objectiu és fer 50 bolos a l’any, gravar més i més discos, omplir la Sala Zero de Tarragona dues nits seguides, conèixer a Nick Cave, etc. Però tot això, si algun dia es fes realitat, no serviria de res si no ens sentíssim plens i feliços. La veritat és que arribat el dia que el grup es converteixi en una obligació i una càrrega creiem que serà el moment de canviar de rumb. Està clar que anem pas a pas, consensuant les decisions i gaudint molt de tot aquest camí. La meta és seguir tenint aquesta sensació de plenitud.

– Motivacions?

L’aprenentatge inherent en tota experiència vital i també alguns tiquets gratis de birra per bescanviar a la barra després d’un concert.

– Que diríeu als fans?

Bé, sobretot els hi donaríem les gràcies. Moltes i moltes gràcies! Pensem que en aquell moment en què els hi arriba el que fem i obtenim, com a retorn una resposta, el cercle es tanca i llavors sentim que el que fem té sentit i per tant ens reforça per continuar.

– D’on sou?

Baix Camp i Tarragonès. I ens agrada que així sigui.